Aquest mes de novembre ha sortit el nou "TRUC", la revista que ens posa al dia a nivell de vida parroquial. Amb un nou equip i disseny, s'estrena amb la col·laboració de diverses monitores i monitors de l'esplai. La Cristina i la Maria ens expliquen com van viure el voluntariat que van fer durant l'estiu al pavelló dels temporers:
"Com cada estiu, la nostra ciutat i els pobles del voltant s’emplenen de gent a la recerca d’una feina durant la temporada de la collita. Fa dècades que les administracions miren de reüll aquest drama campanya rere campanya. Però aquest any, la pandèmia mundial del coronavirus ha extremat la misèria dels temporers al mateix temps que la por als contagis. Aquest any s’han obert dos pavellons de la Fira de Lleida per tal de donar aixopluc a aquesta gent, que en altres condicions dormirien al carrer. A través d’associacions com Arrels o la Creu Roja es van organitzar els espais de dutxes, del menjador i de la zona dormitori. És aquí on es va proposar a la gent de Lleida donar un cop de mà en algunes tasques que s’havien de fer al pavelló. Nosaltres dues vam tenir l’oportunitat de passar alguns dies al menjador, on servíem el menjar, netejàvem les taules o controlàvem les llistes d’entrada. Amb pocs dies vam poder conèixer a gent extraordinària que ens va obrir una mica la porta de les seves vides. Ens explicaven com havia estat el seu dia, d’on venien, si els hi agradava el menjar o què volien fer quan acabés la campanya de la fruita. Irònicament ens van acollir a la seva “casa”, fet que la nostra ciutat no ha sabut fer en molts anys. És per això que creiem que hem d’aprendre d’aquesta situació i trobar una nova manera d’acollir a aquesta gent que acaba als carrers o dormint en pavellons i magatzems en situacions precàries cada any i que, fins que no ha arribat una situació tan extrema com la pandèmia, no s’ha reaccionat en la mesura que s’havia de fer. Encara queda molt camí per fer, és necessari que aquestes persones que venen a buscar feina durant la temporada de collita siguin tractades dignament i acollides com cal, i sobretot, és molt important conscienciar a la població de la situació que passen. És una realitat que ha passat desapercebuda any rere any i si no es fa alguna cosa, seguirà sent així." Maria i Cristina
1 Comentario
Aquesta primera setmana de setembre, les joves del grup de Bidea de l’esplai vam gaudir de la nostra pròpia activitat d’estiu: quatre dies d’acampada al terreny de la casa de colònies de Montsant, a Vilaller. Durant aquests dies vam fer jocs, gimcanes, manualitats, reflexions... això si, totes les activitats van ser preparades per nosaltres mateixes! Cada dia va ser organitzat per algunes de nosaltres, donant-nos l’oportunitat de posar-nos per torns en el rol de monitores. A més a més de les activitats vam poder gaudir d’un entorn natural únic, despertant-nos als matins amb la fresca de muntanya i al mateix temps aprofitant i gaudint de les tardes a la piscina de la casa de colònies amb una llum al cel esplèndida. Una escapada al riuet tampoc ens ha faltat, igual que una petita excursió per les muntanyes del Besiberri. Un entorn que especialment aquest any, hem gaudit moltíssim. Ens hem passat llargues estones rient tant de jocs de paraules com de coses sense sentit i també hem viscut moments emocionants, que ens han fet caure a totes la llagrimeta. Tots junts, monis i joves hem passat uns dies fantàstics i excepcionals, que ens han donat l’energia necessària per començar aquest estrany curs amb forces. Joves de Bidea. Després d’un any intens, entre formacions, activitats i fent de premonitores, no ens haguéssim pogut imaginar un millor tancament d’etapa.
Un dia per la senzillesa, un per l’autonomia, un per la solidaritat, un pel treball en equip, un per l’agraïment, un per la coherència, un per la il·lusió i un per fer camí junts. En definitiva, vuit dies amb el propòsit de canviar el món però sobretot de canviar-nos a nosaltres, i per ser conscients de tot el que ens envolta i de la sort que tenim. Amb l’energia i l’entusiasme d’infants petits que ja es fan grans hem fet una activitat d’estiu que reflexa el nostre pas per l’esplai. Tot allò que hem après i que duem a la motxilla, i l’utopia que volem construir amb aquesta essència ignasiana de senzillesa. BIDEA significa “camí” en euskera i, ves per on, hem passat vuit dies al País Basc caminant junts, recordant moments i somiant en el que vindrà. I és que el nostre camí com a infants i joves acaba aquí, però el nostre camí com a persones no ha fet més que començar. Ara, una setmana després de tornar, encara tenim les emocions a flor de pell i rialles, cançons, paisatges, activitats, bona nits, viatges i mil moments més al pensament. I sobretot, sobretot, una profunda i tendra sensació d’agraïment cap al Jordi, a l’Anna i al Mateo, que ens han acompanyat, i a tots els Bideas i persones que han fet de nosaltres qui som avui. Enric, del grup de Bidea. Per a algunes, aquesta ha sigut la segona o tercera Pasqua, per a d'altres, la primera. Ara bé, tot i repetir, cada any es viu d'una manera diferent.
Per nosaltres aquesta, és una data senyalada, un punt d'inflexió entre el treball constant dels dos trimestres. I realment la gaudim, les dues setmanes anteriors eclipsa les nostres conversacions i les dues següents ocupa les anècdotes més divertides i interessants. Però durant els 4 dies que dura, vivim els moments purament i deixem a Lleida les preocupacions i els problemes. Perquè la pasqua té això tan poderós d'aïllar-nos per uns dies del frenesí exterior i deixar-nos temps per nosaltres en el que pensar i preguntar-nos qüestions. Aquest cop, la majoria ens vam apuntar a la Pasqua Jove per desconnectar de la rutina, del dia a dia una mica estressant que vivim fent una cosa rere l'altra sense parar a pensar gaire. El que no ens vam imaginar, però, és que aquests quatre dies tan intensos no servirien per desconnectar sinó per tornar a connectar amb nosaltres, amb la resta de joves i amb aquesta cosa tan especial que ens remou durant la Pasqua. És molt bonic veure com entre 240 persones es va creant un clima de comunitat, d'amor, de servei i de gratitud durant aquests dies, al qual cadascú va entrant i vivint d'una manera diferent. Una cosa curiosa que passa només passa a la pasqua, és la facilitat d'entrar a les persones desconegudes sense cap mena de vergonya. Al principi comences amb el teu grup, mirant el voltant i preguntant-te potser sobre les persones que t'envolten, a mesura que passa el dia te les creues i compartiu una mirada i el segon cop ja és una ratlla. El dia següent, busques complicitat amb aquella persona, perquè ja us heu vist abans i ja us coneixeu, i llavors en els moments de temps lliure t'hi poses a parlar i flueix una conversació que en una altra realitat seria impensable. L'últim dia et acomiades d'aquesta persona amb qui has compartit un temps curt però intens, i llavors esperes trobar-la l'any vinent. Potser és per això que la tornada se'ns fa difícil, potser és perquè sabem que queda poc per començar de nou la rutina, o potser és simplement perquè trobarem a faltar tota aquesta gent que sense ni conèixer-te et somriu pels passadissos. El que sí que sabem és que tot i tornar amb la maleta, el matalàs, el coixí i tota la pesca, tornem cap a casa lleugeres d'equipatge, vull dir, emportant-nos només allò essencial, el que ens omple, i amb moltes ganes de compartir aquest esperit de la Pasqua amb els qui ens envolten. Perquè el que et queda de la pasqua, no és un record passatger que s'oblida en el temps, un sentiment que perdura i perdura i es renova anualment. Quan tornem a casa o a l'escola se'ns dibuixa un somriure a la cara, perquè dins nostre sabem que no som els mateixos que vam abandonar les aules la setmana anterior. Sabem que hem après una mica més. Hem crescut, escoltant a persones molt diferents amb opinions molt variades, i aprenent d'altres realitats desconegudes. I per això repetim cada any, perquè el que sentim a la pasqua se'ns queda a dins i tenim la necessitat d'omplir-ho i reviureu. Marcel, del grup Bidea No hi ha res millor que passar la setmana santa vivint en una utopia dictatorial dirigida per quatre monitores d'esplai. I qualsevol que hagi fet el curs brúixola ho pot confirmar. Vols viure aquesta experiència? Les normes són bastant bàsiques: quan sona "Saturday Night" has d'anar corrent al punt de reunió, on totes ballareu en massa aquesta cançó; al menjador, cada dia us ordenareu de formes diferents per tal de fer-te amb totes les teves companyes; sempre que sigui necessari (i que a les monitores les hi doni la gana) correreu carregant un matalàs, un extintor o fins i tot un contenedor; i quan soni "Psicotractor" correreu donant voltes a una cistella de bàsquet per tal de crear el caos mentres les monis us graven per penjar-ho a l'instagram de MCECC Lleida. Fàcil, oi?
Ara fora bromes, el curs Brúixola, més que un curs de premonitores, és una experiència que t'ensenya que no tot és tan fàcil com sembla, t'ensenya que les activitats que es fan a l'esplai no són improvitzades. Hi ha molta feina al darrere i molta dedicació. A més d'aprendre, es juga, es coneix gent... Tothom que tingui l'oportunitat d'anar, ho hauria de fer perquè és molt enriquidor i t'emportes una família. Esther, del grup Jovenívols2 El passat 2 de gener, enmig de les festes nadalenques, un grup de nenes i nens de l’Esplai acompanyats dels seus monitors vam posar rumb cap a Andorra. Anàvem a viure les primeres colònies d’hivern de l’esplai: una activitat nova d’aquest any pensada per viure des de l’esplai també aquesta època tan assenyalada. Ens vam dirigir a la casa de colònies Aina, a la parròquia de Canillo, on compartiríem tres dies amb mossèn Ramon, algunes famílies d’esquiadors, i sobretot la senyora Aina, la mestressa de la casa, que ens va rebre i ens va acompanyar durant totes les colònies. Podríem dir que van ser uns dies de trobar coses que no teníem previstes, i no trobar-ne d’altres que esperàvem amb ganes. I és que, tot i ser gener i al país dels Pirineus no hi havia ni una volva de neu. Estàvem notant en primera persona els efectes del canvi climàtic i això ens va fer reflexionar molt sobre com cuidem el nostre planeta. Vam haver d’adaptar els nostres plans i aprendre que, a vegades, les coses no surten com hem previst. De totes maneres, no us penseu que això ens va aturar i vam passar els tres dies tancats a la casa sense fer res, i ara! Vam fer un munt de coses: curses de trineus amb caixes de fruita, guerres de neu amb boles de paper, vam descobrir el misteri del robatori de l’avet que s’havia endut el caganer, vam fer el nostre propi arbre de Nadal, i fins i tot vam celebrar una festa de pijames! I és que a l’esplai sempre trobem una forma de passar-nos-ho bé. Vam conèixer les nenes i els nens dels altres grups de l’esplai, amb qui normalment no podem compartir les activitats dels dissabtes, vam superar llargs viatges de quatre hores en autocar, vam retrobar l’Estel amb el seu avet, vam perdre la por a dormir en lliteres de tres pisos, vam compartir apadrinament amb un nen o nena més gran o més petit, i vam aprendre que el joc més senzill ens ho pot fer passar pipa si juguem junts. I és que, com diu el nostre himne, ni la pluja ni el vent, ni la neu (ni la falta de neu) ens pot aturar! Joan, monitor de l'Esplai Trobareu més fotos d'aquestes colònies a l'apartat: FOTOS
Per a la celebració del Dia Universal dels Drets dels Infants el Diari Ara va fer una crida a participar en dues iniciatives: escriure cartes a l’alcalde o alcaldessa de la nostra ciutat o poble i dibuixar-la. Des del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC) es va animar als diferents esplais a participar i 8 de les 10 cartes seleccionades són dels centres d’esplai del Moviment! Així doncs, el passat dimecres 7 de novembre, a la Facultat d’Educació Social i Treball de la Fundació Pere Tarrés – URL, es va celebrar l’acte de lliurament de premis d'aquesta iniciativa amb la presència d’Ignasi Aragay, director adjunt del Diari Ara, Josep Oriol Pujol, director de la Fundació Pere Tarrés i Empar Moliner. D'entre els seleccionats, la Irene del grup de Jovenívols2 en va ser finalista de la seva categoria. Moltes felicitats! Us compartim la seva carta i alguna foto de l'acte. Estimat algú, Em preguntes com m’agradaria que fos la meva ciutat. Bé, podria ser una pregunta fàcil, però no ens enganyem, quantes vegades creu que se li pregunta debò a una noia de 15 anys com vol que siguin les coses? Quantes vegades vostè mateix s’ha pres seriosament les paraules d’un infant o adolescent? Li dic jo que, segons la meva experiència, no gaires. Les frases “Són coses de crios” o “És que són adolescents” es repeteixen un cop i un altre cada dia. No em mal interpreti, no vull dir que els adults no tingueu raó. Nens i adults som diferents i és cert, a mesura que creixem els nostres coneixements i les nostres opinions canvien però, potser és hora que tots plegats mirem una mica més al nostre voltant i apreciem els nens. Cregui’m, si s’hi fixa una mica veurà coses increïbles. Potser veurà que cap conflicte és prou gros per separar dos amics. Potser es fixarà en l’amor que es veu als ulls d’un germà gran quan ensenya al petit a fer alguna cosa. O l’admiració d’aquest últim per el primer. Potser recordarà la seva pròpia infància quan el petó d’una mare feia que es curés qualsevol ferida. O potser recordarà la felicitat que es pot transmetre amb un sol somriure. Anant més enllà potser també provarà de parlar amb algun infant o jove i, no s’espanti si s’adona que són individus amb gustos i opinions pròpies. Si encara no l’he pogut convèncer i creu que un adolescent no pot tenir aportacions a la nostra societat pregunti’s per què. Qui és que transmet a aquest infant el conformisme de qui es sap inútil? Qui li esborra els somnis? Qui creu que encara és massa petit per entendre algunes coses sense ni tan sols intentar explicarles? És més, la majoria de nois i noies que conec tenen idees i aportacions però, sap què? Tenen por d’expressar-les. “Per què? Si ningú m’escoltarà.” - Pensen. Així que si em pregunta com vull que sigui la meva ciutat li diré que vull una ciutat amb compromesa amb l’educació, la salut, el creixement i el desenvolupament de tots els seus infants i joves però també vull una ciutat on nosaltres tinguem veu, on no se’ns imposin opinions i conductes i on sobretot se’ns estimi i respecti pel que som. Persones. Atentament, Irene El passat cap de setmana 6 i 7 d'octubre, uns quants monitors de l'esplai vam anar a la trobada de monitors del Territori Lleida del MCECC. Aquest any va ser molt especial, ja que estrenàvem nou vestuari! Uns quants mesos abans vam escollir un disseny entre tots els monitors del moviment, i vam estampar samarretes i dessuadores amb el lema: "som de l'oest" sobre fons bordeus. Va ser maco veure'ns a tots vestits d'aquest color tan potent, sentint-nos part del mateix moviment i orgullosos de la nostra terra. Dissabte de bon matí vam sortir amb l'autocar des del camp d'esports direcció a la casa de colònies del Montsant, a Vilaller. Ja fa uns quants anys que la trobada es fa allà, i sembla que ens agrada ja que repetim! Un cop instal·lats a la casa, durant el matí vam fer jocs de coneixença tots junts, així anàvem familiaritzant-nos amb les cares noves i anàvem aprenent els noms. Al migdia vam poder compartir una estona dinant cadascú el que havia portat, jugant a cartes i cantant. I a la tarda... formacions! Ens vam dividir en dos itineraris: un encarat als directors i l'altre als monitors. La formació que van seguir l'itinerari de director estava encarada a la gestió del centre d'esplai, tant en l'àmbit de l'equip de monitors com en el programa del Gesplai. Jo vaig seguir l'itinerari dels monitors i vam fer dues formacions: la primera va ser de com utilitzar correctament les Xarxes Socials i quins perills comporten. I la segons de cants i danses, que va ser molt amena i divertida, ja que a mi personalment m'encanta el tema i vaig disfrutar de valent! Un cop sopats vam fer un experiment de joc de nit: vam jugar a la bandera amb 6 equips! L'experiment no sabem si va funcionar al 100% però nosaltres ens ho vam passar pipa! Després vam gaudir d'una estona més tots junts cantant i fent caliu. El diumenge vam anar a Vilaller caminant tot fent unes reflexions en grupets, a l'estil "camí d'Emaús". A Vilaller vam celebrar l'eucaristia amb la gent del poble i en sortir vam jugar a un joc de pistes per trobar el culpable d'un robatori de panyoleta! Per mi era la meva primera trobada de monitors i la valoro molt positivament, crec que és un molt bon inici de curs, per preparar-te i motivar-te. Et fa sentir que hi ha molta gent que sent la mateixa passió que tu i que se sent igual de compromesa. Gemma L’Esplai Sant Ignasi celebra 40 anys de comunitat i servei en un cap de setmana festiu, marcat per l’agraïment.
Juneda, 6 de maig de 2018. En un any ple d’activitats, l’Esplai Sant Ignasi ha celebrat el seu 40è aniversari amb una Gran Festa a la Casa de Colònies La Manreana, a Juneda. Es tractava d’un cap de setmana de gimcanes, jocs, música, anècdotes i retrobaments, el qual pretenia reunir el màxim nombre de persones vinculades a l’Esplai en algun punt de la seva història. L’equip educatiu de l’Esplai, juntament amb la col·laboració d’alguns ex-monitors, han estat els responsables d’organitzar aquest aplec –tota una fita en la història de l’entitat– on, en aquests dos dies de festa, han passat més de 275 persones. Durant l’acte principal, el diumenge al matí, va tenir lloc la lectura d’un manifest elaborat de forma conjunta pels infants i joves de l’Esplai que, amb joia, cloïa: “Tenim molta sort de poder venir a l’esplai!”. Després de la Missa Major, celebrada pel P. Roger Torres SJ, rector de la Parròquia i el P. Llorenç Puig SJ, delegat dels Jesuïtes a Catalunya, va arribar el dinar de germanor. Sobretot, gràcies! A més del vessant més lúdic, la gran Festa d’aniversari va voler posar especial atenció en totes les persones que han fet de l’Esplai Sant Ignasi el que és avui en dia, així com remarcar tot el que aporta el lleure educatiu a la societat. En aquest sentit, també es va recordar el Pare Joan Suñol, SJ, qui ens va deixar el darrer any, com a un dels protagonistes de la història del centre d’esplai, consiliari i acompanyant del grup en els seus inicis. La jornada va acabar amb la presentació del documental #40AnysTenimJa, un recorregut de la història, a través d’experiències i anècdotes de l’Esplai; i el reconeixement públic a totes les monitores i monitors presents a la festa. 40 anys de lleure educatiu L'any 1978, un grupet de joves de la Parròquia de Sant Ignasi de Loiola es va engrescar en la tasca d'organitzar un servei educatiu de lleure de forma voluntària al barri. Tot començava amb el bústia a bústia, i boca a boca de coneguts, veïns i amics per atansar els infants a aquestes activitats que feien els dissabtes a les tardes. Des d’aleshores l’equip ha anat canviant i creixent, fins a arribar on es troba ara l’Esplai, però sempre amb el mateix esperit i estil de ser i fer. Mateo Aventín, director de l’Esplai, afirmava: “apostem per aquest projecte i seguirem servint i estimant com ho hem fet fins ara.” Actualment, l’Esplai Sant Ignasi, amb un equip de 23 monitores i monitors voluntaris, acull durant el curs prop de 120 infants i joves en les seves activitats: les tardes d’esplai, el casal de Nadal i les activitats d’estiu. Com ja sabeu, aquest curs estem de celebració! És el nostre 40è aniversari, i ho estem celebrant d'una forma molt especial. Els quatre grans esdeveniments que estan tenint lloc aquest any, simbolitzen les quatre dècades de funcionament: primer vam fer la xocolatada, per celebrar-ho amb els infants, joves i famílies del nostre esplai; aquest cap de setmana hem fet una festa amb les companyes i els companys dels diferents esplais de Lleida; i encara queden la GRAN FESTA i el cim.
Així doncs, aquest dissabte hem pogut gaudir del 2n gran esdeveniment, en el qual hi han participat més de 350 infants i joves, i 70 monitores i monitors! A les 16:00h ens vam trobar a la porta de Maristes per donar el tret de sortida a la festa. Sant Ignasi, el propietari de la màquina del temps que ens porta acompanyant durant tot el curs, ens va demanar la nostra ajuda per arreglar la seva màquina, la qual s'havia espatllat, i n'havien sortit personatges diversos. Amb aquests personatges (la futurista, la vikinga, la hippie, el mag, la matemàtica i la prehistòrica) va, fer quatre grans jocs per veure qui de tots era millor. Finalment, vam poder arreglar la màquina amb l'essència de tots els infants! També vam tenir la gran sort de que el Joc Badabadoc, un del protagonistes de la Trobada VÈRTEX, ens va venir a felicitar, tot portant-nos un gran pastís. Ens va recordar que en breus ens trobarem a Vilafranca del Penedès amb molts més infants, joves i monitors/es d'arreu de Catalunya! Posteriorment, vam poder berenar i finalitzar la festa ballant al ritme de Sac d'Espectacles. La pluja no va impedir que poguéssim realitzar totes les parts que amb molt carinyo, havíem preparat durant molts dies. Volem agrair a totes les persones que han fet possible la realització d'aquesta festa, doncs sense aquestes, no hagués estat possible: els esplais Epis, Apassomi, Sant Jaume, colònies Anunciata, Albatros, AJMACOR, el Cau i La Bordeta; al col·legi Maristes Montserrat per les instal·lacions; a Plusfresc pel berenar, i a totes aquelles persones que han participat i aportat algun granet de sorra en aquesta festa! Seguint amb la línia de celebracions del 40è aniversari, el proper dissabte ho celebrarem amb les companyes i companys dels esplais de Lleida: l'esplai Epis, l'esplai Sant Jaume, colònies Anunciata, l'esplai El Cau, l'esplai de la Bordeta, l'esplai Apassomi, l'esplai Albatros, i l'esplai AJMACOR. Ens trobarem el proper dissabte 10 de març a les 16:00h (puntuals) a la porta de darrera de Maristes, pel carrer Ramon Soldevila. Allà farem jocs, bufarem les espelmes, berenarem i moltes sorpreses més! El fi de festa serà a partir de les 19:00h, quan podreu venir totes les famílies a passar una estona amb nosaltres, fins les 19:30h! Recordeu doncs, que dissabte vinent l'esplai serà més llarg de l'habitual, guardeu-vos-el, serà màgic! Més informació a la pestanya 40 ANYS. A més a més, també volem donar-vos una sèrie d'informacions de cara al funcionament general de l'esplai i respecte les següents setmanes (circular):
El passat 11 de març, l'equip de monitores i monitors, juntament amb els nois i noies del grup de Jovenívols 2 de l'esplai, vam participar a la popular Cursa de Llits, organitzada per l'Ajuntament i els Castellers de Lleida. Aquest any des de la parròquia presentàvem 3 llits, dos amb monitores i monitors (un que estava ambientat en una nau futurista i l'altre que recordava les obres de Sixena al Museu de Lleida) i l'altre amb les noies i nois de Jovenívols (que representava un vaixell pirata).
A la cursa hi van participar una dotzena de llits, dels quals s'ha de remarcar l'alta participació de les entitats de lleure, ja que també hi van córrer dos llits de l'esplai Epis i un més de l'Esplai Sant Jaume. La cursa, que de per sí té una besant solidària, ja que s'ha de portar un kilo de menjar per cada roda que té el llit en benefici del Banc d'Aliments,també dona uns diners a cada llit participant. Com cada any, des de l'esplai aquests diners es destinen a les beques d'estiu per a aquells infants i adolescents que no poden anar de colònies o campaments. La puntuació de la cursa funciona a partir de quatre premisses diferents: la decoració del llit (que des de setmanes abans es prepara a la parròquia), les disfresses, la cursa a contra-rellotge, i les proves que es fan al llarg del camí. Aquest any, hem pogut viure unes posicions de rècord: el llit del Museu de Lleida ha quedat en 4ª posició, el llit dels pirates en 2ª posició, i el llit futurista ha esdevingut el guanyador de la cursa! La cursa de llits sempre és una bona oportunitat per fomentar la cohesió entre els joves participants, ja que tots ho passem d'allò més bé, tot i el cansament que provoca, amb un rerefons d'allò més solidari! Neu, llums, cançons, arbres de Nadal, gavines, belgues, búnquers, xocolata... encara ens ronden pel cap moltes imatges, molts moments únics i tendres. I és que els de 4t d’ESO de l’esplai Sant Ignasi acabem de tornar de Suïssa, on hem viscut tres dies molt intensos. Ha sigut una experiència que no oblidarem mai, i per això la volem compartir amb tots vosaltres. El motiu d’aquesta sortida era una trobada dels esplais suïssos anomenada Ranfttreffen que, casualment feia 40 anys, com l’esplai! Dijous al vespre vam dormir a la parròquia de Nostra Senyora de Bellvitge. Ja de bon matí, uns amb més energia que d’altres, vam anar a l’aeroport. Era la primera vegada que agafàvem un avió plegats i quasi sense adonar-nos-en vam arribar a Zurich on, sorpresa! parlen suís-alemany i la moneda és el Franc suís. A l’aeroport ens va rebre la Manuela, una noia molt maca de Jubla que ens va portar a voltar per la ciutat, tot descobrint racons preciosos decorats amb llumetes nadalenques. Cal dir que era fosc i bucòlic tot plegat, i clar, no vam desaprofitar l’ocassió de fer-nos fotos! Cap al tard vam anar cap a la nostra casa allà: un búnquer! Sí, sí, ho sentiu bé, eren unes antigues instal·lacions militars sota terra, però la cosa era que allà a dins s’hi estava súper bé i ràpidament ens el vam fer nostre. El dissabte només llevar-nos ens vam trobar amb una grata sorpresa, estava tot nevat! Vam visitar Lucerna, una ciutat molt bonica, i a la tarda-nit vam tornar cap al búnquer per sopar, agafar motxilles i encaminar-nos cap al lloc de trobada. Aquí va començar la veritable aventura! L’activitat en si consistia en fer una caminada nocturna fins a una vall il·luminada amb torxes on es feia una missa (això sí, en alemany). Abans d'arribar-hi, però, vam fer activitats en un pavelló i ens van donar un bol de sopa calenta per agafar forces. D’allà vam sortir i cap amunt que hi falta gent! Vam fer una segona parada a un edifici on també feien tallers, i gràcies a això vam conèixer a l’Ivo, un cantant suís! Vam compartir una estona musical molt tendra. Un cop acabada l’excursió, vam fer la missa i encara tenim gravada aquella imatge del final: la neu suspesa a l’aire caient poc a poc per sobre dels nostres caps, les espelmes i les torxes enceses il·luminant la vetllada, tots nosaltres allà envoltats de suïssos i belgues amb pantalons curts i una coral que cantava nadales de fons... sincerament, se’ns va tallar la respiració de l’emocionant que era tot plegat! I amb aquest record vam baixar xerrant mig adormits fins a les furgonetes, que ens van portar fins a casa (o sigui, el búnquer), on vam poder dormir unes horetes. I a tot això ja era diumenge, fent-nos les bosses per tornar, trists per haver de marxar però amb el cor a vessar de tot el que havíem viscut. Vam marxar amb les motxilles plenes d’il·lusió i de capes de roba i al tornar quasi no ens hi cabien tota la pila de bons records que portàvem! Ha sigut com un somni, efímer però intens. Després d’aquesta experiència només ens queda donar les gràcies a tots els que han fet possible que es fos realitat. Sobretot als monitors: sou increïbles i no tenim prou paraules per dir-vos-ho tot! I també a la Manu, la Cheyenne i les famílies que ens han portat amunt i avall; sobretot, gràcies! Noies i nois de 4t d'ESO de l'Esplai Som els nois i noies de 4t d'ESO de l'esplai i us volem informar d'un projecte que tenim entre mans! Es tracta d'una sortida de l'Esplai a Suïssa, on ens trobarem amb joves d'altres esplais d'arreu d'Europa, els dies 16 i 17 de desembre. Estem molt il·lusionats en fer aquest viatge, però per aconseguir-ho necessitem la vostra col·laboració. Estem preparant activitats per recaptar diners per tal de que el viatge estigui, econòmicament, a l'abast de tothom. Us volem oferir una activitat d'entreteniment per a tots: un cinema a la parròquia, el dia 18 de novembre a les 21:00h, just després de missa. L'entrada costarà 3€ i s'haurà pagar abans de la pel·lícula. A més a més, hi haurà disponible una paradeta de begudes i menjar. Hi haurà dos espais per diferents pel·lícules, una per a petits i l'altra per a grans. Estarà obert a pares i fills, i és important que us inscriviu a secretaria del 6 al 14 de novembre. Allí, haureu d'especificar si participareu a la sessió de grans o de petits i quants vindreu. Us animem a que hi participeu! Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Les noies i els nois de 4t d'ESO
El passat cap de setmana 7 i 8 d'octubre, un grup de monitors i monitores de l'esplai vam matinar per agafar un autocar direcció a Vilaller per participar de la trobada de monitors del MCECC Lleida que se celebra cada inici de curs. Monitors de diferents esplais ens vam trobar a la casa de colònies Montsant, on vam poder gaudir de dos dies en convivència coneixent-nos i fent diverses activitats, tant lúdiques com de formació.
Des de l'arribada a la casa fins a l'hora de dinar vam fer diverses activitats de coneixença amb les que vam poder gaudir d'una estona de joc dinamitzada pels esplais Apasomi i el Cau de Pardinyes. Després de dinar va començar la jornada de formació que es va desenvolupar al llarg de la tarda. Els monitors de l'esplai ens vam distribuir pels quatre tallers per tal de poder tenir, com a equip, una visió general de les diferents formacions. Personalment, jo vaig participar en un taller sobre com tractar la diversitat dins l'esplai i això em va recordar un dels objectius principals que tenim i hem de seguir tenint com a equip i transmetre als nostres infants, saber estimar la diferència. Al vespre vam fer una jornada de reflexió mitjançant la celebració d'una eucaristia on vam poder pregar de forma individual i conjunta per situacions i realitats que ens provoquen dolor i patiment actualment. Després de sopar, membres del nostre esplai juntament amb altres de l'esplai Epis, ens havien preparat una activitat de nit amb una gran varietat de jocs competitius en parelles. L'activitat tenia la peculiaritat que un membre de la parella anava a cegues. Tot i fer molt fred, tothom va poder gaudir de l'estona, ja que era una activitat molt animada i participativa. Després d'un llarg dia ple d'activitats vam restar una estona més fent caliu amb els diferents equips de monitors abans d'anar a descansar. El diumenge també va estar ple d'emocions fortes i és que vam començar el matí amb un scape room. Es veu que durant la nit havien clausurat la casa on ens trobàvem i necessitàvem una combinació de 3 dígits per tal de poder-ne sortir. Per això vam dedicar el matí a resoldre diferents enigmes per tal d'aconseguir superar el repte amb enginy. Aquesta activitat va anar a càrrec dels esplais Anunciata i Sant Jaume. Al llarg del cap de setmana, totes les activitats giraven entorn d'unes ampolles de vidre buides que representaven cada un dels esplais i, a mesura que anaven passant les hores i anàvem fent comunitat, aquestes ampolles s'anaven omplint d'alegria, implicació... un seguit de coses que, de ben segur, necessitarem al llarg d'aquest nou curs per tal de poder fer-lo inoblidable. Aquesta metàfora va ser el fil conductor del cap de setmana i d'aquí en va sortir el lema de la trobada: "Deixa't omplir". Com s'ha pogut veure, una peculiaritat de la trobada és que està muntada per nosaltres mateixos, és dir que som membres dels mateixos esplais qui organitzem les diferents activitats i gestionem el funcionament de la trobada. Aquest fet ajuda al fet que tots i totes ens impliquem d'una forma més activa en les activitats proposades i afavoreix el ritme de la trobada. En definitiva, estic molt contenta d'haver pogut participar, un any més, d'aquesta trobada. Crec que és un lloc on es donen les condicions idònies per fer intercanvi d'experiències i realitats al mateix temps que coneixes els punts forts de cada centre. Aida, monitora de l'Esplai |
També pots seguir-nos a les xarxes socials:
El Truc informatiu és la publicació mensual de la Parròquia, en aquest trobareu les novetats i activitats realitzades per tots els grups.
Arxiu
Noviembre 2020
|