Des de ja fa uns anys el MCECC - Lleida organitza una formació i sopar per a tots els monitors del moviment, per tal de passar plegats una estona i fer intercanvi d'experiències.
A més a més, des de ja fa alguns anys, s'organitza el concurs de postals, en la que cada esplai hi participa i es dóna un premi a la postal guanyadora. El premi se l'ha endut l'esplai Albatros.
Aquest any es feia al Claver, on hem pogut participar a una taula rodona de persones que tenen una visió externa de l'esplai, de la ciutat de Lleida: les famílies, l'escola o parròquia, els serveis socials i l'ajuntament. 

"Foscor, fred i molta boira... semblava que encara estàvem a Lleida però havíem passat tota la nit en un autobús. Eren les sis del matí del 8 de desembre quan els monitors de l’esplai arribàvem a Taizé, una comunitat monàstica ecumènica situada a la Borgonya, França.

Tothom que hi va coincideix en una cosa: després d’estar-hi tornes a casa amb quelcom remogut. Ja sigui per descobrir el viure en l’austeritat, ja sigui per compartir pensaments i fe amb gent d’arreu o pels cants que des del primer instant t’omplen de forma inexplicable; jo he tornat a casa amb quelcom remogut. És un indret on qualsevol hi pot trobar el seu lloc i, encara millor, es pot retrobar a ell mateix. Els voluntaris i els germans de Taizé, que ho han deixat tot per a viure-hi, fan tirar endavant aquest lloc de peregrinatge que a l’estiu cada setmana s’omple d’uns 5000 joves.

Quin millor lloc que aquest per a replantejar-nos els fonaments d’allò que tant ens estimem. Els monitors volíem fer nostre l’ideari de l’esplai: quin tipus de persona volem aconseguir educant en el lleure, a quin model de societat aspirem, com hi té cabuda Déu en tot això... Amb tot, encara vam tenir temps d’ajudar en una neteja a fons dels lavabos, aprendre a tallar un panet amb una cullera i gaudir d’unes vistes màgiques quan el dissabte va sortir el sol. Tornem reomplerts d’una energia que no té paraules i amb l’objectiu aconseguit: desconnectar de l’urgent per connectar amb l’essencial."

Cristina 

Un cop vaig sentir que quan dones el teu temps estàs donant allò que no podràs recuperar mai. En aquell moment em va impactar molt i no arribava a copsar perquè alguns joves el cedien de forma desinteressada als altres. Ara, passat un temps, puc afirmar amb prou contundència que ser voluntari és segurament una de les millors coses que m’han passat a la vida.
Em sap greu decebre els que espereu una resposta empírica i racional perquè no l’he trobada, el voluntariat amaga en el seu interior una màgia que, sense saber com, t’atreu i et fa viure amb més intensitat, amb més sentit.
Avui és un dia per agrair a totes les persones que es donen una mica els altres, amb petits gestos però amb un valor incalculable, especialment els 22 joves que s’han atrevit somiar un món millor i hi posen la motivació, la creativitat, el compromís, la vitalitat, la responsabilitat... i el temps per fer d’aquest somni quelcom real a través del nostre estimat Esplai.
És només una gota al mar, però el mar seria menys sense aquesta gota. 
A tots ells, GRÀCIES!
 
Mateo Aventín Valero
Director de l’Esplai Sant Ignasi