Per a la celebració del Dia Universal dels Drets dels Infants el Diari Ara va fer una crida a participar en dues iniciatives: escriure cartes a l’alcalde o alcaldessa de la nostra ciutat o poble i dibuixar-la. Des del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC) es va animar als diferents esplais a participar i 8 de les 10 cartes seleccionades són dels centres d’esplai del Moviment! Així doncs, el passat dimecres 7 de novembre, a la Facultat d’Educació Social i Treball de la Fundació Pere Tarrés – URL, es va celebrar l’acte de lliurament de premis d'aquesta iniciativa amb la presència d’Ignasi Aragay, director adjunt del Diari Ara, Josep Oriol Pujol, director de la Fundació Pere Tarrés i Empar Moliner. D'entre els seleccionats, la Irene del grup de Jovenívols2 en va ser finalista de la seva categoria. Moltes felicitats! Us compartim la seva carta i alguna foto de l'acte. Estimat algú, Em preguntes com m’agradaria que fos la meva ciutat. Bé, podria ser una pregunta fàcil, però no ens enganyem, quantes vegades creu que se li pregunta debò a una noia de 15 anys com vol que siguin les coses? Quantes vegades vostè mateix s’ha pres seriosament les paraules d’un infant o adolescent? Li dic jo que, segons la meva experiència, no gaires. Les frases “Són coses de crios” o “És que són adolescents” es repeteixen un cop i un altre cada dia. No em mal interpreti, no vull dir que els adults no tingueu raó. Nens i adults som diferents i és cert, a mesura que creixem els nostres coneixements i les nostres opinions canvien però, potser és hora que tots plegats mirem una mica més al nostre voltant i apreciem els nens. Cregui’m, si s’hi fixa una mica veurà coses increïbles. Potser veurà que cap conflicte és prou gros per separar dos amics. Potser es fixarà en l’amor que es veu als ulls d’un germà gran quan ensenya al petit a fer alguna cosa. O l’admiració d’aquest últim per el primer. Potser recordarà la seva pròpia infància quan el petó d’una mare feia que es curés qualsevol ferida. O potser recordarà la felicitat que es pot transmetre amb un sol somriure. Anant més enllà potser també provarà de parlar amb algun infant o jove i, no s’espanti si s’adona que són individus amb gustos i opinions pròpies. Si encara no l’he pogut convèncer i creu que un adolescent no pot tenir aportacions a la nostra societat pregunti’s per què. Qui és que transmet a aquest infant el conformisme de qui es sap inútil? Qui li esborra els somnis? Qui creu que encara és massa petit per entendre algunes coses sense ni tan sols intentar explicarles? És més, la majoria de nois i noies que conec tenen idees i aportacions però, sap què? Tenen por d’expressar-les. “Per què? Si ningú m’escoltarà.” - Pensen. Així que si em pregunta com vull que sigui la meva ciutat li diré que vull una ciutat amb compromesa amb l’educació, la salut, el creixement i el desenvolupament de tots els seus infants i joves però també vull una ciutat on nosaltres tinguem veu, on no se’ns imposin opinions i conductes i on sobretot se’ns estimi i respecti pel que som. Persones. Atentament, Irene
0 Comentarios
|
També pots seguir-nos a les xarxes socials:
El Truc informatiu és la publicació mensual de la Parròquia, en aquest trobareu les novetats i activitats realitzades per tots els grups.
Arxiu
Noviembre 2020
|