Per a algunes, aquesta ha sigut la segona o tercera Pasqua, per a d'altres, la primera. Ara bé, tot i repetir, cada any es viu d'una manera diferent.

Per nosaltres aquesta, és una data senyalada, un punt d'inflexió entre el treball constant dels dos trimestres. I realment la gaudim, les dues setmanes anteriors eclipsa les nostres conversacions i les dues següents ocupa les anècdotes més divertides i interessants. Però durant els 4 dies que dura, vivim els moments purament i deixem a Lleida les preocupacions i els problemes. Perquè la pasqua té això tan poderós d'aïllar-nos per uns dies del frenesí exterior i deixar-nos temps per nosaltres en el que pensar i preguntar-nos qüestions.
Aquest cop, la majoria ens vam apuntar a la Pasqua Jove per desconnectar de la rutina, del dia a dia una mica estressant que vivim fent una cosa rere l'altra sense parar a pensar gaire. El que no ens vam imaginar, però, és que aquests quatre dies tan intensos no servirien per desconnectar sinó per tornar a connectar amb nosaltres, amb la resta de joves i amb aquesta cosa tan especial que ens remou durant la Pasqua. És molt bonic veure com entre 240 persones es va creant un clima de comunitat, d'amor, de servei i de gratitud durant aquests dies, al qual cadascú va entrant i vivint d'una manera diferent.
Una cosa curiosa que passa només passa a la pasqua, és la facilitat d'entrar a les persones desconegudes sense cap mena de vergonya. Al principi comences amb el teu grup, mirant el voltant i preguntant-te potser sobre les persones que t'envolten, a mesura que passa el dia te les creues i compartiu una mirada i el segon cop ja és una ratlla. El dia següent, busques complicitat amb aquella persona, perquè ja us heu vist abans i ja us coneixeu, i llavors en els moments de temps lliure t'hi poses a parlar i flueix una conversació que en una altra realitat seria impensable. L'últim dia et acomiades d'aquesta persona amb qui has compartit un temps curt però intens, i llavors esperes trobar-la l'any vinent.

Potser és per això que la tornada se'ns fa difícil, potser és perquè sabem que queda poc per començar de nou la rutina, o potser és simplement perquè trobarem a faltar tota aquesta gent que sense ni conèixer-te et somriu pels passadissos. El que sí que sabem és que tot i tornar amb la maleta, el matalàs, el coixí i tota la pesca, tornem cap a casa lleugeres d'equipatge, vull dir, emportant-nos només allò essencial, el que ens omple, i amb moltes ganes de compartir aquest esperit de la Pasqua amb els qui ens envolten.
Perquè el que et queda de la pasqua, no és un record passatger que s'oblida en el temps, un sentiment que perdura i perdura i es renova anualment. Quan tornem a casa o a l'escola se'ns dibuixa un somriure a la cara, perquè dins nostre sabem que no som els mateixos que vam abandonar les aules la setmana anterior. Sabem que hem après una mica més. Hem crescut, escoltant a persones molt diferents amb opinions molt variades, i aprenent d'altres realitats desconegudes.

I per això repetim cada any, perquè el que sentim a la pasqua se'ns queda a dins i tenim la necessitat d'omplir-ho i reviureu.

Marcel, del grup Bidea

No hi ha res millor que passar la setmana santa vivint en una utopia dictatorial dirigida per quatre monitores d'esplai. I qualsevol que hagi fet el curs brúixola ho pot confirmar. Vols viure aquesta experiència? Les normes són bastant bàsiques: quan sona "Saturday Night" has d'anar corrent al punt de reunió, on totes ballareu en massa aquesta cançó; al menjador, cada dia us ordenareu de formes diferents per tal de fer-te amb totes les teves companyes; sempre que sigui necessari (i que a les monitores les hi doni la gana) correreu carregant un matalàs, un extintor o fins i tot un contenedor; i quan soni "Psicotractor" correreu donant voltes a una cistella de bàsquet per tal de crear el caos mentres les monis us graven per penjar-ho a l'instagram de MCECC Lleida. Fàcil, oi?

​Ara fora bromes, el curs Brúixola, més que un curs de premonitores, és una experiència que t'ensenya que no tot és tan fàcil com sembla, t'ensenya que les activitats que es fan a l'esplai no són improvitzades. Hi ha molta feina al darrere i molta dedicació. A més d'aprendre, es juga, es coneix gent... Tothom que tingui l'oportunitat d'anar, ho hauria de fer perquè és molt enriquidor i t'emportes una família.

Esther, del grup Jovenívols2